divendres, 14 de desembre del 2012

AL TALL


Al Tall és un conjunt valencià de música d'arrel tradicional fundat en 1975.
Ha editat 14 discos de llarga durada i alguns singles. Compta amb més de mil actuacions en directe.
AL TALL forma part del nucli que va consagrar la música folk de les diferents tradicions ibèriques com un gènere modern a partir del qual s'ha desenvolupat les diverses tendències de l'ona folk. Ha anat endinsant-se en el marc més ampli del conjunt de la música mediterrània amb una fusió d'estils.
La tasca fonamental del grup —creació de repertori, enregistrament de discos i actuacions en directe— ha anat acompanyada de diverses línies de treball que han consolidat una opció cultural avui arrelada en la societat i que es defineix amb els següents criteris: nova creació de música tradicional, fusió dins l'àmbit sonor mediterrani, desfolklorització i reciclatge del llenguatge sonor tradicional per al consum actual. Una segona línia de treball va ser la creació i gestió de la Fonoteca de Materials, un vast treball de camp iniciat l'any 1985, que ha anat creant un extens arxiu sonor amb gravacions de música tradicional valenciana interpretada pel poble pla. La cara més visible d'aquest arxiu és una col·lecció de 30 discos editats per la Generalitat Valenciana que contenen algunes de les mostres recopilades.
Formació actual: Vicent Torrent, Manuel Miralles, Jordi Reig, Miguel Blanco, Enric Banyuls, Xavier Ahuir, Robert Moreno. Van formar el Manuel Miralles i Miquel Gil el 1975.
Instruments: Dolçaines, saxo, flautes dolça i travessera, acordió,guitarres acústica i elèctrica, guitarrons, bandúrria, llaüt,arxillaüt, busuki, mandolina, baix elèctric, teclats, bateria,percussions menors.

VIDEO
 

    Quin creus és el motiu d'anomenar així al disc? (Batalla d'Almansa)
Perquè la cançó parla de la batalla de Almansa que va haver entre els maulets i els botiflers.
    Qui eren els maulets?
Els seguidors de Carles d’Àustria.

VIDEO


    Lletra Muixeranga
Des de la nit
brolla la llum
que ens crida a despertar

Som a l'albada
i la terra es manifesta
un país precís
que es fa ben cert
des del somni secular.

Som a l'albada
i la terra es va fent clara,
un antic país
que hem d'endreçar
i portar a l'avenir.

Des de l'hivern
mouen els brots
que l'arbre cobriran de flor.

Des de les serres
a la mar i a les estrelles,
un país ardent
engendrarà
l'enyorada llibertat

Des de la història
ens aguaita la memòria,
un antic país
que hem d'endreçar
i portar a l'avenir.

Poble menut,
harca i juí,
que el dia està arribant
són els nostres fills
qui gestaran
una terra en llibertat.

L'aire està moguent per la
llibertat
i el vent de ponent girarà en
llevant.
    Quin significat té aquesta cançó per a un sector del poble valencià.
el significat que te aquesta cançó per a un sector del poble valencià es un crit a la llibertat enyorada d’un antic país. 


dilluns, 5 de novembre del 2012

AL VENT - RAIMON

Foto de la portada del album

Nom del tema: Al vent
Autor de la lletra: Raimon
Autor de la música: Raimon
Discogràfica: Edigsa
Any de gravació: 1963
Nom del disc:Raimon


AL VENT- LLETRA

Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.

I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.

La vida ens dóna penes,
ja el nàixer és un gran plor:
la vida pot ser eixe plor;
però nosaltres

al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.

I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món

-Comentario: La lletra literalment, transmet la vivència de trobar-se tot ell "al vent", immers en el vent. Però al mateix temps expressa de manera magistral l'esperit de llibertat d'un jove que és ell mateix "vent del món".

- Analisis de la canço:5 estrofes de 6 versos cadascun menys el 3r que consta de 5 versos .
-Analisis musical: Guitarra utilitzant 3 acords.
-Opinió personal: Es un treball que m'ha agradat ja que ho hem fet al ordinador i no a un paper.


dilluns, 22 d’octubre del 2012

LA NOVA CANÇÓ

-En la dècada dels 60 i en mig de les restriccions franquistes i la repressió la Nova Cançó havia arribat amb força al panorama musical a finals dels ’50 i les seues melodies, més properes a la poesia intimista que al pop anglosaxó de més èxit, calaven amb força en les generacions d’estudiants descontents.
-El sorgiment de la Nova Cançó havia estat la conseqüència d’una inquietud cultural col·lectiva, però, sense dubte, el detonador del moviment va ser l’escrit publicat a la revista Germinabit al 1959 per Lluís Serrahima, amb el
títol “Ens calen cançons d’ara“.
-Per les seues característiques històriques i socials, el moviment de la Nova Cançó es va estructurar principalment a Catalunya, d’on eren naturals la majoria d’artistes que el formaven com Lluís Llach o Joan Manuel Serrat i des del País Valencià, Raimon (amb la seua primera cançó AL VENT).
-El 1961 tenien lloc els primers concerts d’Els Setze Jutges a Barcelona.Amb ells, la cançó en català deixava de ser un reducte folklòric i es convertia en una aposta compromesa pel futur, no en va, el seu nom apel·lava a “un tret de genuïnitat lingüística“.
-Un nou èxit per a la Nova Cançó, perpart de Salomé, i, Raimon, amb la cançó “Se’n va anar“.
-La Nova Cançó va anar sumant adeptes durant tota la dècada dels 60, però l’èxit de la Nova Cançó,
tan rotund como inesperat, també tenia conseqüències negatives ja que va cridar l’atenció de la censura franquista, que en un primer moment no els havia considerat com un amenaça real, sinó només com un dèbil folklorisme.La política de censura en aquest moment consistirà a reduir la difusió pública d'aquests cantants, aprofitant-se del mecanisme censor en vigor en aquests moments. Totes les lletres de les cançons, abans de ser gravades, passaven per censura on rebien dues qualificacions.
-Però l’ànima de la Nova Cançó, que era també l’ànima d’una societat cada vegada més contestatària i valent, tenia ja un ímpetu imparable i no havia objecció autoritària que poguera cercar-la o silenciar-la.
-Un exponent tardiu de la Nova Cançó va ser l’alcoià Ovidi Montllor, que, des de 1968 començà a interpretar poemes musicals d’autors com Vicent Andrés Estellés.
-Malgrat tot l’essència de la Nova Cançó continuava viva amb Paco Muñoz i Al Tall. El primer, que va començar a actuar a 1975, es va fer especialment conegut per la seua dedicació al camp de la cançó infantil.
-El procés d’erosió de la Nova Cançó es va intensificar amb l’arribada de la democràcia.Les cançons que van remoure consciències durant més de 10 anys es convertien en dolç record d’un passat contestatari a la memòria dels lluitadors nostàlgics.