-En la dècada dels 60 i en mig de les restriccions franquistes i la repressió la Nova Cançó havia arribat amb força al panorama musical a finals dels ’50 i les seues melodies, més properes a la poesia intimista que al pop anglosaxó de més èxit, calaven amb força en les generacions d’estudiants descontents.-El sorgiment de la Nova Cançó havia estat la conseqüència d’una inquietud cultural col·lectiva, però, sense dubte, el detonador del moviment va ser l’escrit publicat a la revista Germinabit al 1959 per Lluís Serrahima, amb el
títol “Ens calen cançons d’ara“.
-Per les seues característiques històriques i socials, el moviment de la Nova Cançó es va estructurar principalment a Catalunya, d’on eren naturals la majoria d’artistes que el formaven com Lluís Llach o Joan Manuel Serrat i des del País Valencià, Raimon (amb la seua primera cançó AL VENT).
-El 1961 tenien lloc els primers concerts d’Els Setze Jutges a Barcelona.Amb ells, la cançó en català deixava de ser un reducte folklòric i es convertia en una aposta compromesa pel futur, no en va, el seu nom apel·lava a “un tret de genuïnitat lingüística“.
-Un nou èxit per a la Nova Cançó, perpart de Salomé, i, Raimon, amb la cançó “Se’n va anar“.
-La Nova Cançó va anar sumant adeptes durant tota la dècada dels 60, però l’èxit de la Nova Cançó,
tan rotund como inesperat, també tenia conseqüències negatives ja que va cridar l’atenció de la censura franquista, que en un primer moment no els havia considerat com un amenaça real, sinó només com un dèbil folklorisme.La política de censura en aquest moment consistirà a reduir la difusió pública d'aquests cantants, aprofitant-se del mecanisme censor en vigor en aquests moments. Totes les lletres de les cançons, abans de ser gravades, passaven per censura on rebien dues qualificacions.
-Però l’ànima de la Nova Cançó, que era també l’ànima d’una societat cada vegada més contestatària i valent, tenia ja un ímpetu imparable i no havia objecció autoritària que poguera cercar-la o silenciar-la.
-Un exponent tardiu de la Nova Cançó va ser l’alcoià Ovidi Montllor, que, des de 1968 començà a interpretar poemes musicals d’autors com Vicent Andrés Estellés.
-Malgrat tot l’essència de la Nova Cançó continuava viva amb Paco Muñoz i Al Tall. El primer, que va començar a actuar a 1975, es va fer especialment conegut per la seua dedicació al camp de la cançó infantil.
-El procés d’erosió de la Nova Cançó es va intensificar amb l’arribada de la democràcia.Les cançons que van remoure consciències durant més de 10 anys es convertien en dolç record d’un passat contestatari a la memòria dels lluitadors nostàlgics.
